succeir

Catalan

Etymology

Semi-learned borrowing from Latin succēdĕre, with normal change of conjugation to -ir.

Pronunciation

• IPA^(key): (Central, Balearic) [suk.səˈi]
• IPA^(key): (Valencia) [suk.seˈiɾ]
• Homophone: succeí
• Rhymes: -i(ɾ)

Verb

succeir (first-person singular present succeeixo, first-person singular preterite succeí, past participle succeït)

1. (intransitive) to happen, occur

   Synonyms: esdevenir-se, ocórrer

2. (transitive, intransitive) to succeed, follow

Conjugation

    Conjugation of succeir (third conjugation, with -eix-)

infinitive			succeir
gerund			succeint
past participle				masculine		feminine
		singular		succeït		succeïda
		plural		succeïts		succeïdes
person		singular			plural
		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	succeeixo	succeeixes	succeeix	succeïm	succeïu	succeeixen
	imperfect	succeïa	succeïes	succeïa	succeíem	succeíeu	succeïen
	future	succeiré	succeiràs	succeirà	succeirem	succeireu	succeiran
	preterite	succeí	succeïres	succeí	succeírem	succeíreu	succeïren
	conditional	succeiria	succeiries	succeiria	succeiríem	succeiríeu	succeirien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	succeeixi	succeeixis	succeeixi	succeïm	succeïu	succeeixin
	imperfect	succeís	succeïssis	succeís	succeíssim	succeíssiu	succeïssin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
	affirmative	—	succeeix	succeeixi	succeïm	succeïu	succeeixin
	negative (no)	—	no succeeixis	no succeeixi	no succeïm	no succeïu	no succeeixin

Related terms

• succés

Further reading

• “succeir” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
• “succeir”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024
• “succeir” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “succeir” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.

Anagrams

• escurci, escurcí