revenjar-se

Catalan

Etymology

From re- +‎ venjar (“to take vengence”).

Pronunciation

• IPA^(key): (Central) [rə.βəɲˈʒar.sə]
• IPA^(key): (Balearic) [rə.vəɲˈʒar.sə]
• IPA^(key): (Valencia) [re.veɲˈd͡ʒaɾ.se]

Verb

revenjar-se (first-person singular present em revenjo, first-person singular preterite em revengí, past participle revenjat); root stress: (Central, Balearic) /ɛ/; (Valencia) /e/

1. to revenge

Conjugation

    Conjugation of revenjar-se (first conjugation, j-g alternation)

infinitive			revenjar-se
gerund			revenjant-se
past participle				masculine		feminine
		singular		revenjat		revenjada
		plural		revenjats		revenjades
person		singular			plural
		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	em revenjo	et revenges	es revenja	ens revengem	us revengeu	es revengen
	imperfect	em revenjava	et revenjaves	es revenjava	ens revenjàvem	us revenjàveu	es revenjaven
	future	em revenjaré	et revenjaràs	es revenjarà	ens revenjarem	us revenjareu	es revenjaran
	preterite	em revengí	et revenjares	es revenjà	ens revenjàrem	us revenjàreu	es revenjaren
	conditional	em revenjaria	et revenjaries	es revenjaria	ens revenjaríem	us revenjaríeu	es revenjarien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	em revengi	et revengis	es revengi	ens revengem	us revengeu	es revengin
	imperfect	em revengés	et revengessis	es revengés	ens revengéssim	us revengéssiu	es revengessin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
	affirmative	—	revenja't	revengi's	revengem-nos	revengeu-vos	revengin-se
	negative (no)	—	no et revengis	no es revengi	no ens revengem	no us revengeu	no es revengin

Derived terms

• revenja