cacic

Catalan

Etymology

Borrowed from Spanish cacique, from Taíno *kasike (“chieftain”).

Pronunciation

• IPA^(key): (Central, Balearic) [kəˈsik]
• IPA^(key): (Valencia) [kaˈsik]

Noun

cacic m (plural cacics)

1. (historical) cacique (tribal chieftain in Latin America)
2. petty tyrant, local despot
3. (ornithology) cacique

Derived terms

• cacicada
• cacicat
• caciquejar
• caciquisme
• caciquista

 

Further reading

• “cacic” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.