balancejar

Catalan

Etymology

From balança +‎ -ejar.

Pronunciation

• IPA^(key): (Central, Balearic) [bə.lən.səˈʒa]
• IPA^(key): (Valencia) [ba.lan.seˈd͡ʒaɾ]

Verb

balancejar (first-person singular present balancejo, first-person singular preterite balancegí, past participle balancejat); root stress: (Central) /ɛ/; (Valencia) /e/; (Balearic) /ə/

1. (intransitive) to swing, to oscillate

   Synonyms: balandrejar, bransolejar, sondrollar, trontollar

2. (intransitive, nautical) to roll

   Synonym: brandar

3. (transitive) to balance

   Synonym: balançar

4. (takes a reflexive pronoun) to balance

Conjugation

    Conjugation of balancejar (first conjugation, j-g alternation)

infinitive			balancejar
gerund			balancejant
past participle				masculine		feminine
		singular		balancejat		balancejada
		plural		balancejats		balancejades
person		singular			plural
		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	balancejo	balanceges	balanceja	balancegem	balancegeu	balancegen
	imperfect	balancejava	balancejaves	balancejava	balancejàvem	balancejàveu	balancejaven
	future	balancejaré	balancejaràs	balancejarà	balancejarem	balancejareu	balancejaran
	preterite	balancegí	balancejares	balancejà	balancejàrem	balancejàreu	balancejaren
	conditional	balancejaria	balancejaries	balancejaria	balancejaríem	balancejaríeu	balancejarien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	balancegi	balancegis	balancegi	balancegem	balancegeu	balancegin
	imperfect	balancegés	balancegessis	balancegés	balancegéssim	balancegéssiu	balancegessin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
	affirmative	—	balanceja	balancegi	balancegem	balancegeu	balancegin
	negative (no)	—	no balancegis	no balancegi	no balancegem	no balancegeu	no balancegin

Derived terms

• balanceig

Further reading

• “balancejar” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.